ansietat
El terapeuta Domenec Luengo en una sessió d'hipnosi.

DEFINICIÓ:

Els trastorns d'ansietat són reaccions emocionals desajustades i equivocades, derivades d'un procès d'aprenetatge llarg, constant, inconscient i, sobretot, inmadur. Parlem de trastorn quan, per la seva persevarància i intensitat, l'ansietat es troba determinant una manera de reaccionar, pensar, sentir i comportar-se que s'escapa a l'autocontrol i, per tant, a la possibilitat de desenvolupar una vida lliure, sana i responsable. Amb l'ansietat alterada la persona es converteix en esclava de les seves pròpies reaccions, sobre les que no té (o molt poca) capacitat d'intervenció, sembla com si alguna cosa interna estigués regulant la pròpia vida, alguna cosa de la que se'n desconeix l'origen i, sobretot, la forma de canalització.

La ment conscient queda sorpresa, perplexa, desanimada, indefensa i desamparada davant el que, des del interior, surgeix de forma acausal, atemporal i fora de tota programació. Unes vegades de manera aguda (crisis de pànic o d'angoixa), altres de forma més o menys constant (ansietat generalitzada) o també localitzada sobre un "objecte" (fòbies), l'ansietat emergeix amb intensitat variable i, en molts casos progressivament, va minant el món lliure de la persona fent d'ella finalment algú que continuament es defensa de les seves pròpies reaccions emocionals, veient-se així limitada la seva lliure interacció amb el món.

Però l'ansietat és de fet una de les emocions bàsiques, com ho és també la tristesa i l'alegria, la ira, la vergonya, la sorpresa, la por, etc., per tant d'origen genètic i propi de l'espècie humana: tots tenim ansietat de la mateixa manera en què, per exemple, ens entristim, ens alegrem o estem agressius: no obstant això, és quan tal emoció cristal·litza en l'interior de la persona i configura "per defecte" la seva manera bàsica de ser, quan parlem de transtorn i, per tant, de la necessitat de neutralitzar-lo.

Amb l'ansietat ens protegim dels perills vitals, aquesta és la seva funció biològica bàsica. Té ansietat algú que s'hagi d'operar, que hagi sofert la pèrdua d'algun familiar, que hagi tingut algun accident, que hagi vist alterada la seva situació vital, etc., de la mateixa manera que té ansietat la rata davant del gat, la zebra davant el lleó o l'ovella davant del llop. Com es veu l'ansietat és connatural a veure's en perill vital, com si d'una relació depredador-depredat es tractés. L'eficàcia ha de ser màxima. El desplegament psicosomàtic no és més que la manera de posar-nos en estricta i rigurosa vigilància, la manera que tenim de controlar al màxim el que succeeixi i de disposar amb agilitat extrema els mecanísmes de protecció.

CARACTERÍSTIQUES DEL TRASTORN ANSIÓS:

Tanmateix, tot el que s'ha descrit no és el que succeeix en el nostre dia a dia. Tenir ansietat en la nostra societat és habitualment una espècie de tir emocional en el buit, sense cap causa, sense "depredador" ni circumstància objectivament atrapant o atentatòria. Viure ansiosament és percebre irracional i inconscientment que la nostra vida està en risc, és a dir, caminar continuament defensant-se de qualsevol circumstància, normalment neutra però percebuda con atentatòria. Així, l'espera en una cua, l'aglomeració en un carrer o un restaurant, el fet d'allunyar-se de llocs coneguts (per exemple, viatges), la soledat, les autopistes, interpretar sense indicis que el propi cos està fallant (o està malalt), trens, avions, altures, etc., són fets habituals que poden prendre per a la persona ansiosa un paper simbòlic tan potent que es transformen ràpidament de llocs neutres o, pitjor, incòmodes, en veritables llocs d'atrapament.

L'ansietat, com a transtort, l'entenem com un procès instaurat en la persona derivat d'accions de l'entorn esdevingudes durant l'infància que suposen una espècie de condicionament del sistema límbic cerebral. La inmaduresa pròpia d'una ment en creixement es troba incapacitada per decodificar, comprendre i molt menys canalitzar el què en l'entorn familiar està succeint i que és observat com una situació de por adaptatiu. Sense negar la quasi segura existència de persones proclius geneticament al tir ansiós, és ben cert que és l'aparició de moments difícils, etapes dures o èpoques de indefensió els generadors inicials bàsics d'entendre la vida com una font de problemes, temors o perills constants dels que un (ja adult) s'ha de defendre.

ALGUNES DADES SOBRE LA PSICOTERÀPIA DE L'ANSIETAT QUE DESENVOLUPEM:

Essent doncs, alguna cosa apresa, la psicoteràpia més eficaç pel control de l'ansietat com a transtorn ha de ser aquella que permeti reaprendre emocionalment el que ara ha quedat alterat, en aquest sentit, on anteriorment hi havia agitació ara hauria d'existir serenitat, on existia una forma subjectivitzada de veure les coses, ara ha de regir l'objectivitat i el realisme, on sovint hom quedava a l'atzar del que disposés la pròpia ment, ara ha de privar la llibertat d'anàlisi i la presa de decisions lliures. En la Psicoteràpia que desenvolupem, entenem la necessitat d'ajudar a reaprendre a veure i entendre la vida de manera que poc a poc vagin anul·lant-se els esquemes ansiosos mal apresos i prengui cos progressivament el sentit d'autocontrol i objectivitat.

Tot plegat ha de ser treballat tant des de la ment conscient (còrtex cerebral) com des de l'inconscient (sistema límbic), per tant, haurà de donar-se una simbiosi terapèutica entre el que la persona aprendrà com a autocontrol situacional i el que assumirà inconscientment com a manera més realista i serena de veure la realitat. Aquesta doble intervenció psicoterapèutica suposa l'aplicació de diverses tècniques, de les que prenen major significativitat les que incideixen en el canvi conceptual i emocional.

Actualment desenvolupem ja, de manera molt tecnificada, la Psicoteràpia de l'Ansietat dins del que ha vingut a anomenar-se Teràpia Breu, i per tant el temps de tractament s'ha escurçat enormement i, amb ell, el grau de patiment de la persona. El nostre esforç s'ha centrat en la reducció ràpida dels símptomes ansiosos i, per tant, en la ràpida adquisició d'un estat d'atenuació que permeti seguir motivat per a la total extinció del transtorn. En definitiva, la percepció de què allò sembla inaccessible, va progressiva i ràpidament desapareguent.

Com a plantejament bàsic entenem l'enfocament de la Psicologia Cognitivo-Conductual com idoni pel tractament dels transtorns de l'ansietat i, dins del mateix, creiem que la perspectiva Racional-Emotiva és la via pràctica més útil. No obstant, la nostra metodologia de treball ha integrat determinats aspectes de la Psicològia Humanista així com el biofeed-back.