Els trastorns d'ansietat són reaccions emocionals desajustades i equivocades, derivades d'un procès d'aprenetatge llarg, constant, inconscient i, sobretot, inmadur. Parlem de trastorn quan, per la seva persevarància i intensitat, l'ansietat es troba determinant una manera de reaccionar, pensar, sentir i comportar-se que s'escapa a l'autocontrol i, per tant, a la possibilitat de desenvolupar una vida lliure, sana i responsable. Amb l'ansietat alterada la persona es converteix en esclava de les seves pròpies reaccions, sobre les que no té (o molt poca) capacitat d'intervenció, sembla com si alguna cosa interna estigués regulant la pròpia vida, alguna cosa de la que se'n desconeix l'origen i, sobretot, la forma de canalització.
La ment conscient queda sorpresa, perplexa, desanimada, indefensa i desamparada davant el que, des del interior, surgeix de forma acausal, atemporal i fora de tota programació. Unes vegades de manera aguda (crisis de pànic o d'angoixa), altres de forma més o menys constant (ansietat generalitzada) o també localitzada sobre un objecte (fòbies), l'ansietat emergeix amb intensitat variable i, en molts casos progressivament, va minant el món lliure de la persona fent d'ella finalment algú que continuament es defensa de les seves pròpies reaccions emocionals, veient-se així limitada la seva lliure interacció amb el món.
Però l'ansietat és de fet una de les emocions bàsiques, com ho és també la tristesa i l'alegria, la ira, la vergonya, la sorpresa, la por, etc., per tant d'origen genètic i propi de l'espècie humana: tots tenim ansietat de la mateixa manera en què, per exemple, ens entristim, ens alegrem o estem agressius: no obstant això, és quan tal emoció cristal·litza en l'interior de la persona i configura per defecte la seva manera bàsica de ser, quan parlem de transtorn i, per tant, de la necessitat de neutralitzar-lo.
Amb l'ansietat ens protegim dels perills vitals, aquesta és la seva funció biològica bàsica. Té ansietat algú que s'hagi d'operar, que hagi sofert la pèrdua d'algun familiar, que hagi tingut algun accident, que hagi vist alterada la seva situació vital, etc., de la mateixa manera que té ansietat la rata davant del gat, la zebra davant el lleó o l'ovella davant del llop. Com es veu l'ansietat és connatural a veure's en perill vital, com si d'una relació depredador-depredat es tractés. L'eficàcia ha de ser màxima. El desplegament psicosomàtic no és més que la manera de posar-nos en estricta i rigurosa vigilància, la manera que tenim de controlar al màxim el que succeeixi i de disposar amb agilitat extrema els mecanísmes de protecció.